Ulldecona & Photo: d’octubre 2007

LA SERRA DEL MONTSIÀ

Tal com diu la cançó, tant se val d’on venim, "...del Nord, del Sud, de terra endins, de mar enllà... ".. Pera la gent qual hi vivim, a la vora Montsià -tant se val de quina banda-, quan venim de fora i veiem aparèixer els seus penya-segats, ens dóna la sensació d'haver arribat a casa.

Des de l’Ebre al Sènia i des de la Foia a la Plana litoral, aquesta serralada, d'uns 20 Km. de llarg i uns 7 d'amplada, és, per a la gent dels pobles que l'envolten, un signe de la nostra identitat.

El Montsià ha estat, més que barrera, nexe d'unió dels pobles situats al seu voltant: Alcanar, Ulldecona, Freginals, Amposta, La Ràpita...

La gent que ha viscut en aquests pobles, generació rera generació, van saber treure profit -de vegades no massa racional- fruit de les necessitats d'una època, quan a les nostres terres l'única economia existent era l'agricultura i la ramaderia, fent que la pressió fos molt forta. Precisament la pràctica intensiva del pastoreig i el fet que de manera sistemàtica es cremés la muntanya per tal d'obtenir pastures ha dut a la degradació de la seva vegetació.

I és que cal tenir en compte que pels nostres avantpassats i, fins i tot, per les generacions que ara tenen 60 anys, anar a! Montsià no significava el mateix que per a nosaltres. El Montsià avui té un aspecte més lúdic i abans anar al Montsià era anar a treure-li'n un profit: anar a fer llenya, ja sigui com a combustible o per a treure fusta per a fer barques, (com passava a la font d'En Burgar); carbó a les diferents carboneres que hi ha escampades; cireres als barrancs on es conreaven arbres fruiters; margallons o palmes per a poder fer cabassos; parar rateres; anar a fer té poleo, té de roca, té de reina: fer calç als diferents forns que hi ha per tota la serralada; anar a pasturar...

Totes aquestes activitats humanes, en definitiva, han deixat empremta a la nostra serralada: masos, lligallos, senderes, fonts, coves, pous, cocós...

Fotos: Rafel40
Font: Montsià, font de cultura