________________________________________________________

LES MARAVELLES DEL RIU SENIA














El riu Sénia constitiueix el nexe d´unió entre Catalunya i el País Valencià i és el límit administratiu d´ambdues communitats. Deixant de banda els límits entre comunitats, el riu és la porta d´entrada a la Tinença de Benifassà i l´accés natural al massís dels Ports. D´altra banda cal ressaltar la importància del riu com a corredor biològic entre les parts altes del massís muntanyós i les planes interiors per on discorre de camí a la mar.

El riu Sénia naix al barranc del Salt, molt a prop del poble de Fredes i desemboca al Mediterrani entre les poblacions d´Alcanar i Vinaros,més concretament a la zona coneguda com Sol de Riu. La capçalera del riu està constituida per un entramat de barrancs que només porten aigua durant les epoques de pluges, a excepció d´alguns barrancs com el del Salt o la Fou a l´alçada de la font del Teix. Els més importants són el barranc de la Fou i el de la Pobla, que conflueixen a l´embassament que regula el cabal aigües avall. A partir d´aquest punt, el cabal és constant durant uns 10 km i podem observar un riu envoltat d´un frondós bosc de ribera amb paratges que inviten a visitar-lo.

Un altre dels atractius del riu són els tolls, basses naturals formades pel desgast de l´aigua en el seu pas per damunt de la roca calcària. També hi ha basses artificials fetes per la mà de l´home, conegudes com peixeres, partidors o tanques. A partir de la construcció de petites preses, es canalitzava l´aigua a una sequia i d´aquesta forma es formava la bassa. Normalment, l´aigua canalitzada per aquests sistemes es destinava per a l´ús agrícola o industrial. Avui dia, aquestes peixeres i tolls són excel.lents llocs per gaudir d´un bon bany i refrescar-se de la calor de l´estiu.

Fotos: rafel40
Font: lasenia.net

LA JOTA D'ULLDECONA












La Jota d'Ulldecona ve realitzant-se des de fa més de cent anys, per a adults, el dilluns de les festes patronals, en la que vénen a participar unes dues-centes parelles, més o menys, la qual cosa suposa ser molt espectacular, sobretot per la vistositat i qualitat extraordinària dels diferents "Mantons de Manila"


Fotos: Rafel40

LES BASSES D'ULLDECONA

Bassa de les Ventalles

Dos Perspectives de la Bassa de les Ermites


Bassa de la LLacuna

Tres Perspectives de la Bassa del Montsià



Fotos: Rafel40

La Serra del Montsià pel Costat d'Ulldecona






















LA SERRA DEL MONTSIÀ

Tal com diu la cançó, tant se val d’on venim, "...del Nord, del Sud, de terra endins, de mar enllà... ".. Pera la gent qual hi vivim, a la vora Montsià -tant se val de quina banda-, quan venim de fora i veiem aparèixer els seus penya-segats, ens dóna la sensació d'haver arribat a casa.

Des de l’Ebre al Sènia i des de la Foia a la Plana litoral, aquesta serralada, d'uns 20 Km. de llarg i uns 7 d'amplada, és, per a la gent dels pobles que l'envolten, un signe de la nostra identitat.

El Montsià ha estat, més que barrera, nexe d'unió dels pobles situats al seu voltant: Alcanar, Ulldecona, Freginals, Amposta, La Ràpita...

La gent que ha viscut en aquests pobles, generació rera generació, van saber treure profit -de vegades no massa racional- fruit de les necessitats d'una època, quan a les nostres terres l'única economia existent era l'agricultura i la ramaderia, fent que la pressió fos molt forta. Precisament la pràctica intensiva del pastoreig i el fet que de manera sistemàtica es cremés la muntanya per tal d'obtenir pastures ha dut a la degradació de la seva vegetació.

I és que cal tenir en compte que pels nostres avantpassats i, fins i tot, per les generacions que ara tenen 60 anys, anar a! Montsià no significava el mateix que per a nosaltres. El Montsià avui té un aspecte més lúdic i abans anar al Montsià era anar a treure-li'n un profit: anar a fer llenya, ja sigui com a combustible o per a treure fusta per a fer barques, (com passava a la font d'En Burgar); carbó a les diferents carboneres que hi ha escampades; cireres als barrancs on es conreaven arbres fruiters; margallons o palmes per a poder fer cabassos; parar rateres; anar a fer té poleo, té de roca, té de reina: fer calç als diferents forns que hi ha per tota la serralada; anar a pasturar...

Totes aquestes activitats humanes, en definitiva, han deixat empremta a la nostra serralada: masos, lligallos, senderes, fonts, coves, pous, cocós...

Fotos: Rafel40
Font: Montsià, font de cultura

PANTÀ D'ULLDECONA 24/04/2004

PANTÀ D'ULLDECONA 24/04/2004
L'anomenat embassament es construeix amb la finalitat d'aprofitar les aigües del riu de la Sénia, el procés que finalment va donar lloc a la realització de l'obra va ser llarg i costos, la ubicació de l'embassament va variar al llarg del temps i els esdeveniments histórics van complicar notablement la consecució de l'obra però, sortosament, després de cent seixanta anys de continuada batalla, la gent d'Ulldecona convençuts de l'indiscutible millora que representava en les seues condicions de vida, va aconseguir el seu propòsit. Font: Centre d'Estudis d'Ulldecona
Foto: rafel40

Pont de l'Olivar-Ulldecona

Pont de l'Olivar-Ulldecona
Riuada de l'any 2.003
Foto: Rafel Verdiell

CASTELL D'ULLDECONA

Foto de l'any 1.989

Foto de l'any 2.003

El Castell d'Ulldecona és el símbol inqüestionable del nostre poble. Es tracta d'un conjunt fortificat situat sobre un petit puig al sud-oest de la vila a 256 metres sobre el nivell del mar.
Presenta una situació estratègica immillorable, ja que controla un ampli territori.
Actualment consta de tres edificacions principals, consolidades recentment (el 1995), una sèrie d'edificacions secundàries, que han estat objecte de excavacions arqueològiques (1999-00) i una muralla perimètrica que encercla tot el conjunt.
En dos punts del recinte s'hi troben restes d'excavacions que han deixat al descobert restes de murs d'habitacles ibèrics i medievals. El primitiu assentament ibèric comprenia des del segle IV fins al segle I a C, com s'ha pogut comprovar pel material recuperat.
L'any 1178, Alfons el Cast farà donació del recinte a l'ordre de l'Hospital, Això indicava que abans d'aquesta data devia existir un fortificació àrab, com així s'ha pogut constatar en les darreres prospeccions arqueològiques (1999-00). Aquestes actuacions ha deixat al descobert l'existència d'un bastió andalusí i els basaments de dues torres, que es podrien situar entre finals del segle XI i principis del XII. Font: Centre d'Estudis d'Ulldecona
Fotos: Rafel Verdiell i Macuser64

Pintures Rupestres de la Serra de l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona






Conjunt de Pintures que expressen clarament com organitzaven i desenvolupaven una cacera per a poder subsistir en la prehistòria. Era una forma per a deixar unes memòries per a la posteritat

FOTOS: Rafel Verdiell
Blog Widget by LinkWithin